Jornada 24 24/4/10
La lliga ha arribat al punt àlgid i l’equip, un dissabte més, ha respòs perfectament a la pressió que això pot suposar amb una victòria importantíssima i molt soferta davant un rival al que només li valien els tres punts per seguir somiant amb l’ascens. Un ascens que cada vegada es cobra més víctimes, i és que dels set equips que lluitaven ja només n’hi ha quatre que hi puguin optar.
A més a més, cal destacar que aquesta victòria no només acosta l’equip cap a Preferent, sinó que el col.loca líder en solitari a falta de tres jornades per acabar la lliga. Un motiu més per creure que la fita és possible!
Pel que fa al partit, va ser sofert, si. Però ho va ser per culpa del porter visitant que va desbaratar incomptables atacs de l’equip. En aquestes últimes dos jornades el públic del Municipal de Botarell ha pogut comprovar que els rumors que circulen per la lliga sobre el gran nivell que tenen els porters de Pobla Mafumet i Ascó són certs, i és que els dos ens han fet la vida impossible.
El partit va començar amb domini dels locals. La pilota circulava amb rapidesa i les ocasions arribaven amb fluïdesa. En els primers minuts el Botarell va xutar a porteria entre deu i quinze vegades. Tot i això no aconseguia foradar la porteria de l’Ascó, que només inquietava a Guillem amb algun xut llunyà.
Les combinacions atacants dels locals seguien i el porter rival seguia traient pilotes en què el públic ja cantava gol. Malauradament, en un corner els visitants es van aprofitar d’un error defensiu en el marcatge per estrenar el marcador. Un marcador que no reflectia el que s’havia vist damunt del terreny de joc.
L’alegria dels jugadors d’Ascó, per això, va durar molt poc ja que, encara no havia passat un minut del 0 a 1, que Lluís robava una pilota a camp propi iniciant una contra que seguiria Marc per acabar assistint a Andrés que, a porta buida, aconseguia les taules al marcador.
Només uns minuts més tard, en una altra contra, els dos autors del gol anterior s’intercanviaven els papers i aquesta vegada era Andrés qui assistia a Marc, que aconseguia batre el porter per sota les cames, posant el 2 a 1 al marcador, amb què s’arribaria al descans.
La segona part va començar com havia acabat la primera. Els locals dominaven el partit i en portaven el ritme. Només les nombroses intervencions del guardameta rival impedien un marcador més ampli i ja definitiu. Però, aquella màxima del futbol que diu que quan un equip perdona massa ho acaba pagant es va acabar complint i, en una altra jugada desafortunada, un jugador rival es va aprofitar d’una pilota dividida on Galeote no va poder arribar, per quedar-se sol davant Guillem i retallar la seva sortida per acabar empenyent la pilota al fons de la xarxa i tornar a igualar el partit.
Quedaven deu minuts i, tal com estava la lliga, el Botarell no es podia permetre el luxe de deixar-se dos punts a casa havent dominat el partit en tot moment. És per això que els jugadors locals van seguir apretant i creant ocasions que semblava impossible que no acabessin en gol. Fins que, en una acció sorpresiva, Víctor es va treure de la màniga un xut de mitja distància que es colava en per entremig d’un bosc de defenses impedint que el porter visitant pogués reaccionar a temps. El 3 a 2 pujava al marcador i es feia justícia al que s’havia vist a la pista.
En els minuts finals els locals van seguir disposant d’ocasions clares per ampliar la diferència, però no ho van aconseguir. Per altra banda, els visitants no van aconseguir crear perill real a la porteria de Guillem tampoc. Només alguns xuts a la desesperada que aquest desviava sense masses problemes. Al final 3 a 2 i tres puntets més que catapulten a l’equip a ocupar el liderat de la lliga.
GOLS
1 Andrés
1 Marc
1 Víctor
Jornada 23 17/4/10
Important i treballada victòria del F.C.Botarell que l’acosta una mica més a l’ascens a Preferent. Era vital, i encara més després de veure com han anat els altres resultats de la jornada, aconseguir els 3 punts en aquest partit. Primer, per seguir vius en la lluita per assolir l’ascens i el títol de lliga. I segon, per treure’ns del damunt un rival directe.
En contra del que podien pensar alguns, bé pels mals resultats de la Pobla últimament o bé pels rumors que circulaven per la lliga sobre la fugida de jugadors clau de l’equip, el partit va ser molt disputat. Potser no tenien jugadors tan resolutius individualment, però el plantejament d’equip que va fer la Pobla va ser gairebé impecable.
El partit va començar amb domini del Botarell, que tapava a la perfecció els atacs de la Pobla i sortia sempre amb el control de la pilota acabant les jugades amb forts xuts que el bon porter rival aconseguia desviar sempre.
Mentrestant, el temps passava i el marcador no es movia. Potser això i sabent que aconseguir els tres punts en aquestes altures de campionat era vital pels objectius de l’equip va fer que entrés una mica d’ansietat als jugadors locals, que es jugaven una mica més que els de la Pobla ja que els visitants no tenien res a perdre i molt a guanyar.
Fruit d’això la Pobla va aconseguir forçar una falta aprop de l’àrea de Guillem que acabarien convertint en gol amb un obús que tocava al travesser abans de colar-se dins la xarxa.
Lluny d’ensorrar-se, després del gol els jugadors del Botarell van sortir amb més ganes a buscar la victòria. Van començar a pressionar als rivals fins a tal punt que els regalaven la pilota.
Tot això va tenir la seva recompensa uns minuts més tard ja que el porter visitant no va poder blocar un fort xut de Marc i Andreu es va aprofitar del refús per posar l’1 a 1 al marcador.
Tot i això l’empat no servia de gran cosa i van continuar apretant fins que uns minuts després, en una bona jugada de parets entre Andrés i Víctor, aquest acabava marcant gairebé sense angle. Amb el marcador de 2 a 1 es va arribar a la mitja part.
La segona meitat va començar com la primera. Els dos equips ben plantats damunt del terreny de joc, amb molt respecte l’un a l’altre però sense ocasions clares a cap costat. Els dos equips ho intentaven amb xuts llunyans, fins que a meitat del segon temps, en una sacada de banda, Víctor deixava una pilota als peus de Marc que, després de desfer-se d’un rival, aconseguia creuar la pilota d’un fort xut i colar-la al fons de les malles posant el desitjat 3 a 1 al marcador que donava una mica de tranquil·litat als jugadors de Sergi Cabré.
Després d’això el Botarell va adormir el partit uns minuts ja que la Pobla semblava haver abaixat els braços.
Però, en els minuts finals i sense saber ben bé perquè, el partit es va trencar i el joc lent que havia dominat durant tot l’encontre es va convertir en un anar i venir d’una porteria a l’altra amb ocasions per a tothom. Tot i això el marcador es va quedar com estava. Els 3 punts es van quedar a Botarell i l’ascens i la lliga estan una mica més aprop que la setmana passada.
GOLS
1 Andreu
1 Víctor
1 Marc
Jornada 22 10/4/10
Aquest dissabte la gent que es va acostar al pavelló a animar l’equip va poder celebrar la segona victòria consecutiva a casa, però també va veure les dos cares que pot oferir. I és que el joc dels homes de Sergi Cabré va anar a batzegades durant tot el partit, capaços del millor i del pitjor. El partit ja va començar amb una interrupció als 26 segons per culpa d’un problema amb el marcador. Resolt, per sort, amb rapidesa i solvència. A la represa el Botarell va prendre ràpidament la iniciativa. Tocava la pilota amb comoditat i tot i que les ocasions tampoc arribaven de manera clara, el Gandesa només ocasionava perill amb alguna contra esporàdica.
Això va durar uns sis minuts aproximadament, fins que Víctor es va treure de la màniga un fort xut que es colava per l’escaire del porter visitant. Fins llavors el Botarell havia mostrat un bon joc i una superioritat clara pel que fa al domini del partit. Tot i això però, en marcar el gol els jugadors locals van baixar la intensitat del seu joc i el Gandesa ho va aprofitar un minut després per aconseguir l’empat en una jugada dins l’àrea amb molts rebots que finalment es colaven dins de la porteria provocant la ràbia i el descontentament de Guillem amb la seva defensa.
A partir d’aquí el partit es va travar una mica. El Gandesa no arribava amb perill clar i el Botarell ho provava amb xuts de mitja distància sempre desviats pel porter rival. No va ser fins uns minuts més tard, i en una jugada polèmica i molt protestada pels visitants, que el Botarell va aconseguir avançar-se altre cop al marcador. Va ser Albert, qui a passada d’Andrés va acabar rematant una pilota que es colava pocs centímetres dins la porteria abans que el porter aconseguís treure-la. L’arbitre va donar validesa al gol provocant les queixes dels jugadors del Gandesa, que no van servir de res ja que el 2 a 1 ja era al marcador.
Aquí, el Botarell es va tornar a endollar i el joc va millorar molt. Les ocasions se succeïen i finalment en una contra Víctor assisteix a Marc i aquest aconsegueix batre per dalt la sortida del porter. Pocs minuts després, a falta de segons pel descans, una jugada de banda entre Andrés i Marc acabava amb el gol d’aquest ajustant la pilota al pal. Amb 4 a 1 s’arribava al descans.
La segona part començava com havia acabat la primera. Amb el Gandesa ben tancat al darrere esperant sortir a la contra i el Botarell atacant sense parar. Tot i això els jugadors botarellencs no aconseguien batre la porteria del Gandesa. Ho provaven de totes les maneres: amb jugades elaborades que acabaven amb rematades dins la mateixa àrea, amb faltes directes, amb xuts des de mitja i llarga distància… però tot era rebutjat pel meta rival.
Això donava vida al Gandesa i uns minuts després van reduir diferències al marcador en interceptar una passada a mig camp que va acabar en un fort xut cap a la porteria de Guillem que Marc intentava desviar amb tanta mala fortuna que va acabar colant la pilota a la seva pròpia meta.
A partir d’aquí van tornar a arribar uns minuts grisos del Botarell que el Gandesa va aprofitar per créixer. La prova és que poc després aconseguia el tercer en jugada polèmica i protestada, en aquesta ocasió, pels jugadors locals ja que el jugador de Gandesa va marcar quan Guillem tenia la pilota a terra agafada amb les mans.
Amb el 4 a 3 el Gandesa va començar a creure en les possibilitats d’endur-se el partit i va endurir el joc. El partit es va tornar més físic que tècnic i hi van haver algunes entrades dures.
A pesar de tot això el Botarell va recuperar la cara al partit i seguia ocasionant perill i com en anteriors ocasions el porter rival seguia escopint-ho tot. Fins que en una jugada molt ben elaborada pel trident ofensiu Andrés – Víctor – Marc acabava, per fi, amb la rematada d’aquest al fons de la xarxa. Poc després Víctor aconseguia el sisè interceptant una pilota a mig camp i aprofitant-se, en una jugada de picardia i fent gala de la seva gran tècnica, de la posició avançada del porter visitant per colar-li una vaselina que queia com una gerra d’aigua freda damunt dels jugadors del Gandesa.
Aquí els visitants es van donar per vençuts i el que quedava de partit es va convertir en un vendaval d’ocasions del Botarell però el marcador ja no es va moure. 6 a 3 final i val a dir que el porter del Gandesa en té molta part de culpa ja que la seva gran actuació va arribar a desesperar els nostres atacants i a salvar el seu equip d’una golejada major.
GOLS
3 Marc
2 Víctor
1 Albert
