Jornada 8 – 19/11/10
Mal partit del Botarell aquest dissabte en la seva visita a la vora de l’Ebre, on van sumar la tercera derrota consecutiva a domicili davant d’un conjunt tortosí amb molt bones individualitats, però un pel afortunats en algunes jugades.
El match va començar amb una mica d’apatia general en els dos equips. El joc era lent i poc fluïd. Tot i això, Víctor va obrir el marcador ben aviat en engaltar un potent xut des de la frontal que es col·lava ajustat al pal. Semblava doncs, que el partit començava bé pels interessos visitants, però, dos minuts després, un jugador tortosí recuperava una pilota a mig camp i aconseguia desfer-se de 2 jugadors i el porter visitants amb excessiva facilitat per acabar empenyent la pilota al fons de la porteria i tornar a igualar el marcador.
El partit seguia amb poc ritme, malgrat això, els dos equips anaven disposant de les seves ocasions, més o menys clares, que obligaven als porters a treballar, algunes vegades, amb aturades molt meritòries.
Uns minuts després la mala sort es va aliar amb el conjunt botarellenc ja que en una jugada ofensiva per banda el jugador local aconsegueix treure una bona centrada cap al seu company i Marc en intentar refusar-la s’acaba fent el 2 – 1 en pròpia meta.
Curiosament, a partir d’aquí és quan els visitants van començar a gaudir de les millors ocasions per marcar ja que va ser un dels pocs moments en que es van crear bones jugades ofensives i es van tenir fins a cinc rematades franques a boca de gol, malauradament totes refusades per l’inspirat porter local. Fins que a poc pel descans, Marc rep una pilota a tres quarts de camp i aconsegueix desfer-se de dos rivals per acabar engaltant un xut a l’escaire de la porteria tortosina que el porter arribava a tocar però no podia aturar, posant el 2 – 2 que feia justícia al que s’estava veient al damunt del camp.
Poc després arribava el 2 – 3, executat per Àlex en una jugada de caça-gols, en aprofitar-se d’una de les poques errades del porter local, que deixava una pilota morta a dins l’àrea sense oposició per marcar. Així s’arribava a la mitja part, sense fer un joc excessivament brillant per part de cap equip i amb un marcador apretat.
A la represa va arribar el cataclisme. Només començar arribava una jugada plena de rebots a l’interior de l’àrea en què Andreu s’acabava fent el 3 – 3 en pròpia porta quan intentava treure la pilota. Un minut després, l’arbitre xiulava un penal més que rigorós que es convertia en el 4 – 3. Segons més tard el Botarell desaprofitava una ocasió clamorosa de gol i la contra es convertia en el 5 – 3.
Gairebé sense temps de reacció, arribava el 6 – 3 en un altre gol en pròpia porta, aquest cop era Guillem qui estava de pega ja que després d’un rebot s’acabava introduint la pilota dins la porteria. Un parell de minuts després arribava el 7 – 3, en una altra jugada on el jugador tortosí s’enduia la pilota després d’una sèrie de rebots.
En només sis minuts el Botarell va llençar a les escombraries un partit que tenia de cara. A partir d’aquest moment i amb l’extens resultat que reflectia el marcador, als visitants no els va quedar altra que jugar-se el tot pel tot atacant i pressionant a tota la pista, mentre que el Tortosa aguantava les ofensives ben tancat a darrere i esperant sortir a la contra.
L’equip va tenir bones ocasions de reduir distàncies, però el porter tortosí sempre les va saber desfer.
A poc pel final una paret entre Andrés i Marc l’acabava aprofitant aquest últim per batre el porter per sota les cames i escurçar la diferència. 7 – 4 i els dos equips amb cinc faltes, cosa que es va traduir en un doble – penal fallat per part dels locals i tres també fallats pels visitants, amb la diferència que en el tercer doble – penal Marc va caçar el refús del porter per establir el 7 – 5.
Quedava molt poc, però pel que s’estava veient, la remuntada no era del tot impossible. Tot i això, quan s’ataca a la desesperada ja se sap que s’assumeixen riscos. Tan és així, que una pilota perduda a camp contrari es va traduir en la contra que posava el definitiu 8 – 5 i que matava el partit.
Tres punts més que el l’equip es deixa en un camp on les sensacions són que se’n podria haver tret alguna cosa més. Una derrota per reflexionar i donar un toc d’alerta que ha de servir per no confiar-se davant la visita, la setmana vinent, del Pradell FS al pavelló de Botarell.
GOLS
3 Marc
1 Víctor
1 Àlex
Jornada 7 – 13/11/10
Gran tarda de futbol la que es va viure aquest dissabte al pavelló de Botarell. L’equip, després de l’ensopegada a Hospitalet, rebia al líder, el Miami Playa. Un partit doncs, gens fácil per remuntar el vol a la lliga. Però els nostres nois, un cop més, ens van oferir una gran demostració d’entrega i del que són capaços de fer, i es van imposar per 7 – 3 aconseguint així el liderat de la lliga.
El partit va començar amb molt de ritme a les dos bandes, però van ser els locals els que van colpejar primer. En la sortida d’un corner Albert feia un bloqueig perfecte que habilitava a Marc per engaltar un potentíssim xut que es convertia en l’ 1 – 0. A partir d’aquí el Botarell es va tancar una mica i el Miami era qui portava l’ofensiva, tot i així els locals sortien amb ràpides contres que sempre aconseguia desviar el porter rival. Fins que, pocs minuts abans del descans, el Miami, amb un atac molt treballat, aconseguia l’empat després d’aprofitar una pilota morta a dins l’àrea que prèviament havia refusat Guillem. Poc més fins al minut vint, en què s’arribava al descans amb empat a un al marcador.
A la represa els Botarellencs van sortir igual d’endollats, amb molta actitud i una defensa perfecta ja que davant tenien un dels millors atacs a nivell tàctic de tota la lliga. Com en la primera meitat, pocs minuts després de l’inici els locals es van tornar a avançar. Va ser Albert, que després d’una jugada entre Víctor i Marc, caçava el refús del porter a l’interior de l’àrea i empenyia la pilota a plaer al fons de les malles. 2 – 1 al marcador i el públic que s’animava. I encara s’animaria més quan poc després i en qüestió d’un minut arribaven el tercer i quart gols locals. En el tercer, Marc es planta a la frontal de l’àrea amb una jugada de velocitat, es desfà d’un defensa i engalta un potent xut que es cola per sota les cames del porter, mentre que en el quart s’estrenava un dels homes més carismàtics de l’equip, Robert Galeote, que després d’una altra jugada entre Marc i Víctor empenyia la pilota a boca de gol, desfermant l’eufòria al pavelló.
En aquest moment, i faltant encara dotze minuts pel final, els visitants van optar per la figura del porter – jugador. Els va sortir perfecte, ja que en la primera jugada aconseguien sorpendre a Guillem amb un xut gairebé sense angle que es col·lava entre el pal i la cama d’aquest.
El marcador s’apretava i quedava encara un món per jugar. El Miami estava completament bolcat damunt de la porteria local, mentre que aquests es defensaven sense deixar escletxes per on pogués passar la pilota. Un parell de minuts més tard arribava una jugada clau. El Miami es quedava dos minuts amb un home menys ja que, després d’una dura entrada a Eric, un dels seus jugadors veia la segona groga. Dos minuts que el Botarell va aprofitar per relaxar-se una mica de l’atac i gol dels visitants i per posar la por a la porteria del Miami amb un parell de xuts molt ben contrarestats pel seu porter.
Amb vuit minuts per jugar el Miami recuperava tots els efectius i seguia amb la mateixa tàctica, però Víctor, en una jugada de murri, va robar la pilota al porter rival i va poder marcar a plaer el 5 – 2, que donava una mica de tranquil·litat als locals.
Els minuts anaven passant i l’atac del Miami s’estavellava una vegada rere l’altra contra el mur defensiu botarellenc arribant a propiciar, en ocasions, xuts desesperats dels visitants, fins que a molt poc pel final, un jugador del Miami va poder trobar un forat per on engaltar un potent i col·locat xut en què Guillem no podia fer res. Quedava molt poc per acabar, però el gol donava moral i ànims als visitants que van seguir apretant fins que en una jugada desafortunada es van fer el 6 – 3 en pròpia porteria intentant refusar una sacada amb la mà, de Guillem. Pocs segons després, ja a la desesperada, van perdre una altra pilota a l’àrea del Botarell que Albert convertia en un golàs en rematar-la de primeres convertint-la en el 7 – 3 final.
Una victòria molt important que col·loca a l’equip com a líder de Preferent Catalana per primera vegada a la història i que dóna molta força i moral per afrontar el complicat desplaçament que tenen els homes de Sergi cabré la setmana vinent a Tortosa, on s’hauran d’enfrontar a un equip que poca cosa sembla tenir a veure amb el de l’any passat.
GOLS
2 Marc
2 Albert
1 Galeote
1 Víctor
1 Miami (pp)
Jornada 6 – 06/11/10
Dissabte gris pel F.C.Botarell ja que a pesar de mostrar un bon joc durant molts minuts no es va poder endur res positiu del camp de l’Hospitalet.
L’estadística no acompanyava ja que en tots els enfrontaments que hi havia hagut històricament fins ara entre aquests dos equips la balança es decantava clarament pels de l’Hospitalet, que sempre s’havien endut els tres punts.
El partit, però, va començar molt igualat i amb els dos equips fent un joc molt seriós. Realment s’estava veient un bon partit i molt bon futbol sobre la pista. Les ocasions s’alternaven a banda i banda, on els porters i les defenses eren protagonistes.
No va ser fins molt entrada la primera meitat que l’Hospitalet es va avançar en una jugada molt protestada on l’arbitre, bastant desencertat durant tot el partit, no xiula una falta sobre Eric que provoca que el jugador local es quedi sol dins l’àrea i afuselli a Guillem.
L’equip, però, lluny d’enfonsar-se va seguir practicant el seu joc i arribant amb bones contres a la porteria rival fins que, una d’aquestes va ser tallada amb falta. Una falta executada per Eric a falta de pocs minuts del final, que es col·lava per entremig de la barrera fent impossible l’aturada del porter local. L’electrònic marcava un 1 – 1 que feia justícia al que s’havia vist damunt del camp. I així s’arribava a la mitja part.
A la represa el partit va seguir exactament amb la mateixa tònica. Bon joc, ocasions, bones defenses… A mesura que avançava la segona meitat el Botarell s’estirava un pel més i arribava amb una mica més de claredat que els locals, però sempre amb la falta de gol que, tots ho sabem, s’acaba pagant car en aquesta categoria. Tot i així s’estava desplegant un gran joc per part dels dos equips fins que, a nou minuts pel final, van arribar un parell de decisions fatídiques per part del col·legiat que van condicionar el partit pels visitants.
La primera, una falta clara que li fan a Marc on només l’àrbitre va interpretar que era al revés, cosa que va generar la segona targeta groga i l’expulsió del nostre capità, deixant l’equip amb un home menys. Immediatament a la següent jugada, un equip tan treballat tàcticament com l’Hospitalet aprofitava la superioritat numèrica per avançar-se al marcador.
La segona decisió polèmica va venir en la jugada següent ja que el Botarell perd una pilota poc després de la sacada de mig camp i l’hàbil jugador local intenta una vaselina per damunt de Guillem que, amb molt d’encert, aconsegueix desviar a corner. La sorpresa van ser les mans que es va inventar l’àrbitre, que altre vegada, ningú havia vist. El resultat d’aquesta falta va ser el 3 -1 que convertien els locals amb un xut molt ben col·locat a l’escaire.
Entenem que tots som humans i ens podem equivocar i que tots els col·legiats tenen partits bons i dolents, però, les decisions preses en els tres gols de l’Hospitalet, sobretot en aquests dos últims, van treure als botarellencs del partit completament fent que el seu joc es tornés pobre, avorrit i monòton. Fet que van aprofitar els locals per posar el 4 – 1 i el 5 – 1 a falta de 4 minuts. L’equip estava destruït completament i només atacava a base d’individualitats que no anaven enlloc. Tenia la ment més posada en l’àrbitre que en el joc en sí. Faltant pocs minuts els locals es van relaxar una mica i el Botarell ho va aprofitar per maquillar el marcador. Lluís marcava per partida doble, posant el 5 – 3, amb dos penals que va xiular l’àrbitre a mode de compensació. En l’últim minut, una altra pilota perduda a camp contrari provocava una altra contra letal on l’Hospitalet finalitzava posant el 6 – 3. I ja gairebé en l’últim segon, Àlex posava el definitiu 6 – 4 amb un xut ras creuat.
Partit molt amarg pel Botarell per tot el que es va veure damunt del terreny de joc i pels diversos condicionants que hi va haver, on els locals van saber aprofitar molt millor les seves ocasions. Amb aquest resultat i els altres donats durant la jornada la classificació s’apreta molt més i posa molta més emoció en aquesta gran lliga.
GOLS
2 Lluís
1 Eric
1 Àlex
