Categoria → Partits
Jornada 26 15/05/10
Dissabte per recordar al pavelló de Botarell, que es va omplir de gom a gom, oferint la millor entrada de la temporada, per acompanyar a l’equip en la seva lluita per l’ascens. Es rebia el Montblanc Park, en un partit en què eren imprescindibles els 3 punts donada l’apretada situació de la lliga, i ja des dels inicis de setmana el club va posar en marxa un desplegament mediàtic demanant el recolzament del seu públic, que va respondre de forma excel.lent. Inclús es va acostar un nombrós públic de Tarragona, de l’escola Cèsar August, que va omplir una graderia sencera i als quals agraïm profundament la seva presència i ànims.
La tarda va començar, precisament, amb un partit amistós entre els nens del poble i els nens de l’escola Cèsar August, que entrena Marc. Va ser un partit molt entretingut i vistós, en el que es van veure detalls de gran qualitat per part dels dos equips i que es va acabar decantant 2 – 5 cap a la banda tarragonina.
Un cop acabat era el torn dels nostres nois. El rival, el Montblanc. A priori un partit fàcil tenint en compte la taula classificatòria, però a aquestes altures de lliga tots els partits s’han de lluitar minut a minut i així es va demostrar.
El partit va començar amb domini local. Un domini, però, que no s’acabava de traduir en ocasions clares de gol. Més aviat eren xuts de mitja i llarga distància que el meta visitant desviava amb més o menys problemes i que no acabaven d’inquietar al Montblanc. El joc del Botarell no era fluït com en altres partits, les passades no eren prou precises i els moviments eren força estàtics. Tan va ser així, que transcorreguts 8 minuts, una d’aquestes pilotes perdudes va propiciar una contra que es va acabar convertint en el primer gol visitant. Tot i el gol, la dinàmica seguia igual. Es jugava gairebé tota l’estona en camp del Montblanc, però no es creava perill, fins que, una altra pèrdua a mig camp a falta de 7 minuts pel descans, es transformava en una jugada calcada a la del 0 a 1 que acabava amb el segon gol montblanquí, fent saltar la sorpresa al municipal de Botarell. Això posava de manifest els nervis de l’equip davant un partit en què es jugaven més que tres simples punts. Un minut després, però, la sort es va aliar amb els locals, ja que, intentant desviar una centrada de Víctor dins l’àrea, un jugador montblanquí es va acabar fent gol en pròpia meta fent pujar l’1 a 2 a l’electrònic.
Tot i aconseguir reduir diferències, no semblava que els jugadors botarellencs haguessin canviat d’ànims, i el Montblanc ho va aprofitar, a escassos instants pel final del primer temps, per fer el tercer en una jugada afortunada en què el seu capità caçava un rebot a la frontal i engaltava una forta volea en què Guillem no podia fer res.
Amb 3 a 1 s’arribava al descans. I amb un Botarell desconegut i massa nerviós, que, tot i els incansables ànims del públic, no aconseguia correspondre’ls amb gols.
Després d’aclarir idees, va començar la segona part i, com si es tractes de la pel·lícula del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, el Botarell va donar una imatge completament diferent.
Va sortir a pressionar a tot el camp amb una intensitat i unes ganes que no s’havien vist en tota la primera part i en 4 minuts va aconseguir el que no havia aconseguit en 20, capgirar el marcador.
Albert feia pujar el 2 – 3 amb un gol d’entrega pura en rematar amb tot una centrada d’Andrés. Un minut després ell mateix aconseguia l’empat en baixar una pilota aèria i colar-la, gairebé sense angle, de manera impossible pel porter montblanquí. I dos minuts més tard era Marc qui feia embogir el gran públic del pavelló en culminar un contraatac amb un potent xut a l’esquadra. Un gol amb dedicatòria i celebració molt especials.
El Montblanc es va veure sorprès per l’allau de joc ofensiu del Botarell i no aconseguia sortir de la pressió. Tots els seus intents per crear jugada es convertien en pilotes perdudes i els locals disposaven d’ocasions per sentenciar. Després d’uns minuts d’atac i gol constant, va arribar el cinquè, obra de Marc també, que aconseguia transformar una falta indirecta a la frontal de l’àrea.
El Montblanc cada vegada es veia més enfonsat, ja que veia que el treball fet a la primera part s’esvaïa i que eren incapaços de crear cap jugada. Tot i el 5 a 3 la pressió local seguia i el porter montblanquí no tenia altra opció que regalar la pilota. En una altra jugada atacant Víctor es planta davant el porter i engalta un xut que s’estavella al pal, amb la fortuna que el rebot cau als peus d’Andrés que la creua al pal contrari establint el 6 – 3. Amb aquest marcador el Montblanc va intentar una tímida pressió que no va tenir efecte i que va acabar propiciant una contra ”marca de la casa” de la parella ofensiva Marc – Víctor a base de parets i que es va convertir en el 7 – 3 i que va fer rugir de nou el públic del pavelló, que, ara si, s’ho estava passant d’allò més bé.
La tònica del partit ja no va canviar i a pocs minuts del final Lluís aconseguia el 8 – 3 amb un llançament magistral de falta que es colava ajustada al pal. Fins i tot Guillem es va voler apuntar a la festa amb dues esplèndides parades, que provocaven el deliri del públic, i que feien inútils els dos llançaments de doble – penal que van tenir els visitants per maquillar el resultat.
Al final 8 – 3 i un Botarell que, empès per un gran públic, va oferir una increïble segona meitat en què es va veure el veritable potencial de l’equip.
Tres punts més que ens acosten al desitjat ascens a Preferent i que fan que un empat a la complicada pista de Mora la Nova la setmana vinent sigui suficient per aconseguir-ho.
MOLTA SORT EQUIP!!!
GOLS
2 Albert
2 Marc
1 Andrés
1 Víctor
1 Lluís
Jornada 25 8/5/10
Dissabte amarg pel F.C.Botarell ja que va rebre la derrota més abultada de la temporada en el pitjor moment. La Pobla se sentia forta a casa, recolzada per un públic que no es va cansar mai d’animar. A pesar del resultat, que potser no hauria de ser tan exagerat, el nostre equip no va fer un mal partit, però si que ens van faltar dues coses que la Pobla va tenir i nosaltres no: intensitat i sort en moments puntuals.
El partit no podia començar pitjor pels interessos botarellencs ja que als 12 segons un error infantil en el marcatge del primer atac de la Pobla va permetre que un dels seus jugadors rebés tan increïblement sol a dins l’àrea que fins i tot ell va tardar en reaccionar de sorprès que estava. Tot i això va acabar colant la pilota al fons de la xarxa.
Amb aquest 1 a 0 tan matiner la Pobla va créixer encara més i hi van haver uns minuts en què van apretar bastant i van ser clars dominadors del partit. Passats uns minuts, però, el Botarell es va anar refent i les ocasions arribaven. Primer avisava Marc amb un xut que s’estavellava a la creueta, després era Víctor qui provava al porter local, fins que finalment, amb un potent xut des de lluny ajustat al pal, Lluís aconseguia l’empat a 1.
A partir d’aquí el partit va ser bastant igualat però el Botarell seguia arribant més a l’àrea local, provocant les bones intervencions del meta poblenc.
A pesar d’això, en un altre error en la sortida de pilota, el pivot de la Pobla se la trobava als peus i engaltava un obús des de la frontal en què Guillem no podia fer res. Poc després arribaria el 3 a 1 en una jugada molt desafortunada en què una pilota que desvia Guillem rebota del pal a la cama de Víctor i cau als peus d’un jugador poblenc que només l’ha d’empènyer dins de la porteria. Amb aquest resultat s’arribava al descans.
La segona meitat es presentava difícil, ja que la Pobla s’havia mostrat molt forta durant tot el partit i es veia que no seria fàcil eixugar la diferència al marcador. Tot i això el Botarell va sortir a pressionar a tota la pista, però, van ser els locals qui en els 2 o 3 primers minuts de la segona part van tenir un parell d’ocasions molt clares per sentenciar el partit que, per sort, van acabar en res. A partir d’aquí la pressió dels nostres jugadors va començar a fer efecte i la Pobla cada cop estava més tancada al seu camp. Només podien sortir tirant pilotes llargues al seu enorme pivot perquè les controlés i muntés el contraatac. I, en una d’aquestes pilotes, ell mateix provocava la falta que es convertiria en el 4 – 1 després que la barrera s’obrís en el moment del xut i fés impossible que Guillem la pogués blocar, així donsc, el quart gol arribava en un altre error imperdonable a aquestes altures de campionat.
Lluny d’enfonsar-se, els nostres jugadors van seguir pressionant en defensa i atacant contra al mur defensiu que havia plantat la Pobla davant la seva àrea. Tot i els nombrosos xuts, no aconseguien batre la porteria local, unes vegades per les grans intervencions del seu porter, altres per les de la seva defensa. Fins que Víctor, en una jugada marca de la casa, en que es desfeia de dos jugadors i el porter a dins l’àrea, aconseguia el 4 – 2 que posava emoció al partit i feia reviure vells fantasmes del partit d’anada a la Pobla. Aquí van arribar els millors minuts del Botarell a la segona part i les millors ocasions, que el porter local sempre va saber desbaratar.
I, coses del futbol, quan més apretava el Botarell, en una contra molt ben muntada per part de la Pobla arribava el 5 a 2, que els tornava a posar la tranquil·litat al cos.
A partir d’aquí, i veient que ja quedaven pocs minuts per finalitzar el partit, Sergi Cabré va decidir jugar-se-la fent entrar la figura del porter – jugador. La mala sort, però, es va tornar a aliar en contra del Botarell ja que, en la primera jugada amb porter – jugador, el porter local aconseguia atrapar el xut d’Andrés i seguidament xutava amb l’encert de colar-la entre els 3 pals posant el 6 – 2.
Aquí es va acabar el partit pel Botarell, que ja només atacava a la desesperada, cosa que, en una pèrdua a camp contrari, va propiciar un altre xut des de lluny en que el jugador local aconseguia colar la pilota a dins la xarxa aprofitant l’absència de porter.
Al final resultat de 7 a 2 que obliga als jugadors del F.C.Botarell a fer els 6 punts que queden si volen aconseguir el tan desitjat ascens a Preferent.
No tenim cap dubte que s’hi deixaran la pell per aconseguir-ho. Ànims nois!!!
GOLS
1 Lluís
1 Víctor
Jornada 24 24/4/10
La lliga ha arribat al punt àlgid i l’equip, un dissabte més, ha respòs perfectament a la pressió que això pot suposar amb una victòria importantíssima i molt soferta davant un rival al que només li valien els tres punts per seguir somiant amb l’ascens. Un ascens que cada vegada es cobra més víctimes, i és que dels set equips que lluitaven ja només n’hi ha quatre que hi puguin optar.
A més a més, cal destacar que aquesta victòria no només acosta l’equip cap a Preferent, sinó que el col.loca líder en solitari a falta de tres jornades per acabar la lliga. Un motiu més per creure que la fita és possible!
Pel que fa al partit, va ser sofert, si. Però ho va ser per culpa del porter visitant que va desbaratar incomptables atacs de l’equip. En aquestes últimes dos jornades el públic del Municipal de Botarell ha pogut comprovar que els rumors que circulen per la lliga sobre el gran nivell que tenen els porters de Pobla Mafumet i Ascó són certs, i és que els dos ens han fet la vida impossible.
El partit va començar amb domini dels locals. La pilota circulava amb rapidesa i les ocasions arribaven amb fluïdesa. En els primers minuts el Botarell va xutar a porteria entre deu i quinze vegades. Tot i això no aconseguia foradar la porteria de l’Ascó, que només inquietava a Guillem amb algun xut llunyà.
Les combinacions atacants dels locals seguien i el porter rival seguia traient pilotes en què el públic ja cantava gol. Malauradament, en un corner els visitants es van aprofitar d’un error defensiu en el marcatge per estrenar el marcador. Un marcador que no reflectia el que s’havia vist damunt del terreny de joc.
L’alegria dels jugadors d’Ascó, per això, va durar molt poc ja que, encara no havia passat un minut del 0 a 1, que Lluís robava una pilota a camp propi iniciant una contra que seguiria Marc per acabar assistint a Andrés que, a porta buida, aconseguia les taules al marcador.
Només uns minuts més tard, en una altra contra, els dos autors del gol anterior s’intercanviaven els papers i aquesta vegada era Andrés qui assistia a Marc, que aconseguia batre el porter per sota les cames, posant el 2 a 1 al marcador, amb què s’arribaria al descans.
La segona part va començar com havia acabat la primera. Els locals dominaven el partit i en portaven el ritme. Només les nombroses intervencions del guardameta rival impedien un marcador més ampli i ja definitiu. Però, aquella màxima del futbol que diu que quan un equip perdona massa ho acaba pagant es va acabar complint i, en una altra jugada desafortunada, un jugador rival es va aprofitar d’una pilota dividida on Galeote no va poder arribar, per quedar-se sol davant Guillem i retallar la seva sortida per acabar empenyent la pilota al fons de la xarxa i tornar a igualar el partit.
Quedaven deu minuts i, tal com estava la lliga, el Botarell no es podia permetre el luxe de deixar-se dos punts a casa havent dominat el partit en tot moment. És per això que els jugadors locals van seguir apretant i creant ocasions que semblava impossible que no acabessin en gol. Fins que, en una acció sorpresiva, Víctor es va treure de la màniga un xut de mitja distància que es colava en per entremig d’un bosc de defenses impedint que el porter visitant pogués reaccionar a temps. El 3 a 2 pujava al marcador i es feia justícia al que s’havia vist a la pista.
En els minuts finals els locals van seguir disposant d’ocasions clares per ampliar la diferència, però no ho van aconseguir. Per altra banda, els visitants no van aconseguir crear perill real a la porteria de Guillem tampoc. Només alguns xuts a la desesperada que aquest desviava sense masses problemes. Al final 3 a 2 i tres puntets més que catapulten a l’equip a ocupar el liderat de la lliga.
GOLS
1 Andrés
1 Marc
1 Víctor
