FC Botarell

Jornada 11 – 18/12/10

Partit d’infart el que es va viure aquest dissabte a Mora d’Ebre, on el Botarell va aconseguir una victòria més treballada del que en un principi es podia pensar, i que es va rubricar amb un gol gairebé sobre la botzina final.

El Botarell va començar el partit fent una forta pressió sobre els locals que es va traduir en ràpides recuperacions de pilota i continues arribades a porteria, malauradament no transformades en gol. Quan més a prop semblava el 0 – 1, però, va arribar una contra del Mora en què encetaven el marcador després d’aprofitar un refús de Guillem. No va tardar en arribar la reacció visitant, de la mà de Marc, que després de desfer-se de dos rivals va connectar un xut ras ajustat al pal que suposava l’empat a un.

L’equip seguia apretant i disposant de nombroses ocasions, però van ser els de l’ebre que, en una altra contra, es van tornar a avançar. En el tram final de la primera part el Botarell va aconseguir capgirar el marcador per anar-se’n al vestidor amb un 2 – 3. Primer va ser Andrés, que aconseguia tornar a posar en taules el marcador amb una excel·lent jugada individual dins l’àrea rival i després, en el refús d’un doble – penal, Albert, en un magnífic remat de cap gairebé sense angle, aconseguia col·lar la pilota per damunt del porter.

La segona part es va iniciar igual que la primera, és a dir, pressionant al Mora i tenint el control del match i les millors ocasions, que, ara si, es van començar a transformar. Ben aviat arribava el 2 – 4, obra de Víctor, que es va trobar una autopista directa a la frontal de l’àrea, on no va perdonar. A partir d’aquí, més ocasions i tímides contres dels locals, fins que va arribar el 2 – 5, en què Àlex aprofita el refús del porter Morenc després d’un xut de Marc i marca a plaer. Quedaven uns 8 minuts i semblava, doncs, que el partit estava sentenciat, però en futbol sala està demostrat que una diferència de 3 gols no és cap garantia. I així va succeir, ja que en cinc minuts el Botarell va deixar escapar tot allò que tan bé havia lligat. Van arribar una sèrie de jugades dels locals en què no es va defensar com es calia i van aconseguir empatar a cinc un partit que ja havien donat per perdut.

A partir d’aquí, i a falta de dos minuts i mig, Sergi Cabré va posar tota l’artilleria al camp per mirar de capgirar una situació que, d’acabar així hagués suposat un important revés per l’equip.

Va poder passar de tot ja que els dos equips van tenir clares ocasions, però, per sort aquesta vegada el futbol va ser just i, a falta de disset segons Guillem serveix de porteria cap a Marc, que s’escapa per la banda fins a plantar-se a la frontal on després d’una sèrie de xuts i de rebots la pilota cau als peus d’Andrés que assisteix a Víctor que, en una agònica mitja volta aconsegueix batre “in extremis” al porter desfermant l’eufòria de tot l’equip i del nombrós públic que ens va acompanyar en l’últim partit de l’any. Només quedaven 3,6 segons i ja no va donar temps de res més.

Al final victòria justa i tres punts que, tal com va anar el partit, saben a glòria i ens permeten seguir a la part alta d’aquesta lliga tan competitiva.

GOLS

2 Víctor

1 Marc

1 Andrés

1 Albert

1 Àlex