FC Botarell

Jornada 26 15/05/10

Dissabte per recordar al pavelló de Botarell, que es va omplir de gom a gom, oferint la millor entrada de la temporada, per acompanyar a l’equip en la seva lluita per l’ascens. Es rebia el Montblanc Park, en un partit en què eren imprescindibles els 3 punts donada l’apretada situació de la lliga, i ja des dels inicis de setmana el club va posar en marxa un desplegament mediàtic demanant el recolzament del seu públic, que va respondre  de forma excel.lent. Inclús es va acostar un nombrós públic de Tarragona, de l’escola Cèsar August, que va omplir una graderia sencera i als quals agraïm profundament la seva presència i ànims.

La tarda va començar, precisament, amb un partit amistós entre els nens del poble i els nens de l’escola Cèsar August, que entrena Marc. Va ser un partit molt entretingut i vistós, en el que es van veure detalls de gran qualitat per part dels dos equips i que es va acabar decantant 2 – 5 cap a la banda tarragonina.

Un cop acabat era el torn dels nostres nois. El rival, el Montblanc. A priori un partit fàcil tenint en compte la taula classificatòria, però a aquestes altures de lliga tots els partits s’han de lluitar minut a minut i així es va demostrar.

El partit va començar amb domini local. Un domini, però, que no s’acabava de traduir en ocasions clares de gol. Més aviat eren xuts de mitja i llarga distància que el meta visitant desviava amb més o menys problemes i que no acabaven d’inquietar al Montblanc. El joc del Botarell no era fluït com en altres partits, les passades no eren prou precises i els moviments eren força estàtics. Tan va ser així, que transcorreguts 8 minuts, una d’aquestes pilotes perdudes va propiciar una contra que es va acabar convertint en el primer gol visitant. Tot i el gol, la dinàmica seguia igual. Es jugava gairebé tota l’estona en camp del Montblanc, però no es creava perill, fins que, una altra pèrdua a mig camp a falta de 7 minuts pel descans, es transformava en una jugada calcada a la del 0 a 1 que acabava amb el segon gol montblanquí, fent saltar la sorpresa al municipal de Botarell. Això posava de manifest els nervis de l’equip davant un partit en què es jugaven més que tres simples punts. Un minut després, però, la sort es va aliar amb els locals, ja que, intentant desviar una centrada de Víctor dins l’àrea, un jugador montblanquí es va acabar fent gol en pròpia meta fent pujar l’1 a 2 a l’electrònic.

Tot i aconseguir reduir diferències, no semblava que els jugadors botarellencs haguessin canviat d’ànims, i el Montblanc ho va aprofitar, a escassos instants pel final del primer temps, per fer el tercer en una jugada afortunada en què el seu capità caçava un rebot a la frontal i engaltava una forta volea en què Guillem no podia fer res.

Amb 3 a 1 s’arribava al descans. I amb un Botarell desconegut i massa nerviós, que, tot i els incansables ànims del públic, no aconseguia correspondre’ls amb gols.

Després d’aclarir idees, va començar la segona part i, com si es tractes de la pel·lícula del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, el Botarell va donar una imatge completament diferent.
Va sortir a pressionar a tot el camp amb una intensitat i unes ganes que no s’havien vist en tota la primera part i en 4 minuts va aconseguir el que no havia aconseguit en 20, capgirar el marcador.

Albert feia pujar el 2 – 3 amb un gol d’entrega pura en rematar amb tot una centrada d’Andrés. Un minut després ell mateix aconseguia l’empat en baixar una pilota aèria i colar-la, gairebé sense angle, de manera impossible pel porter montblanquí. I dos minuts més tard era Marc qui feia embogir el gran públic del pavelló en culminar un contraatac amb un potent xut a l’esquadra. Un gol amb dedicatòria i celebració molt especials.

El Montblanc es va veure sorprès per l’allau de joc ofensiu del Botarell i no aconseguia sortir de la pressió. Tots els seus intents per crear jugada es convertien en pilotes perdudes i els locals disposaven d’ocasions per sentenciar. Després d’uns minuts d’atac i gol constant, va arribar el cinquè, obra de Marc també, que aconseguia transformar una falta indirecta a la frontal de l’àrea.

El Montblanc cada vegada es veia més enfonsat, ja que veia que el treball fet a la primera part s’esvaïa i que eren incapaços de crear cap jugada. Tot i el 5 a 3 la pressió local seguia i el porter montblanquí no tenia altra opció que regalar la pilota. En una altra jugada atacant Víctor es planta davant el porter i engalta un xut que s’estavella al pal, amb la fortuna que el rebot cau als peus d’Andrés que la creua al pal contrari establint el 6 – 3. Amb aquest marcador el Montblanc va intentar una tímida pressió que no va tenir efecte i que va acabar propiciant una contra ”marca de la casa” de la parella ofensiva Marc – Víctor a base de parets i que es va convertir en el 7 – 3 i que va fer rugir de nou el públic del pavelló, que, ara si, s’ho estava passant d’allò més bé.

La tònica del partit ja no va canviar i a pocs minuts del final Lluís aconseguia el 8 – 3 amb un llançament magistral de falta que es colava ajustada al pal. Fins i tot Guillem es va voler apuntar a la festa amb dues esplèndides parades, que provocaven el deliri del públic, i que feien inútils els dos llançaments de doble – penal que van tenir els visitants per maquillar el resultat.

Al final 8 – 3 i un Botarell que, empès per un gran públic, va oferir una increïble segona meitat en què es va veure el veritable potencial de l’equip.

Tres punts més que ens acosten al desitjat ascens a Preferent i que fan que un empat a la complicada pista de Mora la Nova la setmana vinent sigui suficient per aconseguir-ho.

MOLTA SORT EQUIP!!!

GOLS

2 Albert

2 Marc

1 Andrés

1 Víctor

1 Lluís